dissabte, 21 de setembre de 2013

LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada


LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada

Un recorregut per l’independentisme seguint la vida de Josep de Calassanç Serra i Puig ‘Cala’
2
Llavors de llibertat ressegueix la història de l’independentisme i pren com a fil conductor el compromís de Josep de Calassanç Serra ‘Cala’, mort el desembre del 2011, i de la seva generació, amb l’alliberament dels Països Catalans. La lluita que van començar als 60, i que han continuat fins als nostres dies, ha estat el substrat necessari per al moment que viu el nostre país, malgrat l’oblit a què els ha sotmès el relat oficial de la Transició espanyola.Les persones entrevistades ens transporten als orígens d’un moviment polític que lluitava per la ruptura amb l’Estat franquista, com a condició prèvia per a plantejar una nova societat en llibertat. En un moment d’efervescència mobilitzadora, en què els somnis semblaven a tocar, les cúpules polítiques i sindicals de bona part de l’antifranquisme optaven per la reconciliación nacional i pactaven la seua integració a l’Espanya constitucional. La traïció dels líders, com l’anomenava Xirinacs. 40 anys després, se’ns fa evident que aquella opció només va servir perquè tot quedés atado y bien atado.1Quan el crit unànime era el de “llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” una  fornada de joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un nou mapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme,Països Catalans. Naixia l’independentisme contemporani. El documental recull el testimoni de persones que van abocar-se de ple a aquestat combat: són ells els qui ens expliquen els plantejaments polítics i l’alt preu que van haver de pagar per aquest compromís amb les seves idees i amb el país.4Seguim el camí del Cala, que de ben jove s’implica en la militància política. Primer, en l’aparell de propaganda clandestina, en els darrers temps de l’Assemblea de Catalunya i en el Comitè Català Contra la Constitució Espanyola. Més tard, en la fundació de Terra Lliure. I quan es veu forçat a refugiar-se a Catalunya Nord, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català, com Aire Nou de Bao o Arrels.5Anem al Fossar de les Moreres, que va esdevenir punt neuràlgic per a  l’independentisme. Visitem el monestir de Cuixà, que va jugar un paper clau en l’acolliment de refugiats. Descobrim els búnquers del cap de Leucata, on s’hi entrenaven escamots de Terra Lliure. Pugem al Castell de Rià, on el 1979 va tenir lloc la fundació d’Independentistes dels Països Catalans (IPC). Anem a la Roca de Gavà, un escenari d’intenses lluites obreres estretament connectades al moviment independentista.6Llavors de llibertat és un homenatge al Cala: als seus valors, a la seva coherència, al seu ferm compromís. És també un homenatge a tota una generació que ha treballat de manera infatigable, insubornable, injustament invisible, per la construcció dels Països Catalans. Una reivindicació del seu llegat que explica moltes coses del nostre present.3